Després de deixar La Reveu du Vin de France (RVF) i començar a treballar com a crític de vins independent, he tingut molta feina. Recentment vaig tenir notícies de la DO Montsant. Em demanaven la meva opinió sobre Montsant des del punt de vist d’un crític de vins. Em fa vergonya dir-ho, però crec que un bon crític de vins ha de visitar les comarques, i des del Covid no he pogut tornar a visitar la zona, o sigui que avui prefereixo parlar de Montsant des de la perspectiva d’un amant del vi.
Terrer complex i canviant
La raó que em porta a continuar explorant el món del vi és el terroir. A poc a poc he anat descobrint el veritable significat de la paraula ‘natura’, mentre exploro els milers de canvis que la combinació ‘cel-terra-persones’ aporta al vi. Aquesta és la força impulsora més pura, commovedora i fins i tot primitiva per a mi. I aquest motor té especial rellevància a Montsant.
Sabem que les vinyes de la DO Montsant, per factors microclimàtics com l’orientació, l’altitud, la pluviometria… sumat a la diversitat de sòls (d’est a oest i de nord a sud) són completament diferents i amb unes característiques de terroir concretes. Encara recordo la primera vegada que vaig anar a conèixer la DO Montsant. El primer dia em vaig sentir segur de mi mateix després de tastar els vins del poble de Marçà, però l’endemà, quan vaig anar a Cornudella de Montsant, estava completament confós. Com és que aquell vi de Montsant, que ahir era concentrat i potent, s’ha tornat avui més lleuger i elegant? És estrany trobar en el món un terrer tan complex i variat en una mateixa regió vitivinícola.
Comunicar-se amb un mateix “idioma”
Donat que els terroirs de Montsant són molt diferents, no hem de comparar-los entre si. Els enòlegs locals ho tenen clar des de fa temps, i per això van començar a establir el seu propi «sistema lingüístic» fa més de 10 anys. Com funciona? La DO Montsant té les mateixes varietats (garnatxa i carinyena) plantades en diferents terroirs. Junt amb VITEC, rastregen i estudien els terrorirs, amb el mateix equip i treballant els raïms exactament de la mateixa manera. Després de molt temps d’ardu treball, la DO ha confeccionat un mapa complet de 6 zones. Des de llavors, la gent emfatitza en quin microclima s’emmarca la seva vinya.
Establir aquest «sistema lingüístic» comporta molt temps i feina, però pot ajudar a elevar el llindar cognitiu dels consumidors comuns. A la llarga, considerant les tendències actuals de consum de vi a nivell internacional, definitivament és una decisió molt ben presa. Crec que els amics que han participat en la masterclass de Montsant en la Xina també ho veuen així.
Sense càrrega històrica: atreveix-te a provar i innovar
Si em pregunteu ara com definiria Montsant, em resulta difícil donar una resposta clara com ho faria en el cas del Roine del Nord o Pauillac. Quan vaig anar a Montsant, vaig descobrir que molts cellerers estaven investigant amb «armes secretes», com la fermentació sense sofre, el raïm blanc amb maceració pel·licular, la fermentació multicapa amb rapa… Encara que personalment no estic d’acord amb tots els intents -alguns són fins i tot «jugar amb foc» en la meva opinió- he de dir que l’esperit innovador de Montsant és molt commovedor. Per a una zona de producció que no ha estat definida abans amb precisió, la diversificació és la seva base i el seu futur. Per això acostumo a fer broma amb els cellerers de la zona: «Tot això que esteu fent és escriure la història de Montsant».
La relació qualitat-preu
A Montsant trobem vins de culte com ara Espectacle del Montsant, però la gran majoria de vins tenen un preu molt raonable. A més, la majoria dels cellers de Montsant són petits cellers, i el seu rendiment per hectàrea també és relativament baix. Tenint en compte la relació qualitat-preu, definitivament és una regió productora de vi adequada i rendible.
En el mercat xinès, on està sorgint una nova generació de consumidors, i en un context de millora substancial en el nivell d’apreciació del consumidor, qui pugui oferir al consumidor vins de més qualitat i a preus raonables, serà qui millor s’afermarà en el mercat de futurs. I aquí, Montsant parteix amb avantatge.
No cal ser massa “fidel” a la Borgonya
He vist cellers apropant-se a «l’estil Borgonya» en alguns dels vins de Montsant durant els darrers anys. Des de la meva experiència i impressió personal, els conceptes de plantació i terrer de Borgonya es poden aprendre i aplicar fàcilment, però l’estil del vi no ha d’imitar al Pinot Noir. El color de la garnatxa és similar al de la pinot noir, però molt diferent en sucre, acidesa, pH i expressió aromàtica. La collita primerenca i l’extracció lleugera no equivalen a elegància. Si es perd el cos natural, la rodonesa i la dolçor de la garnatxa, no la sabrem reconèixer. Crec que el temperament de la garnatxa ha de coincidir amb el clima mediterrani muntanyós de Montsant, i espero sentir la seva presència al vi.
Per descomptat, tots aquests pensaments es basen en les meves observacions de camp a la DO Montsant durant els darrers anys. Cada regió productora de vi està en constant desenvolupament i canvi, i segur que la propera vegada que m’embarqui en un viatge de «cerca del tresor» a Montsant, es despertaran en mi noves i interessants idees. O sigui que, si vols conèixer Montsant, la millor manera és visitar la comarca en persona. Crec que així es comprèn millor la DO, els seus enòlegs i el seu terroir únic.

Alexandre Ma, d’origen xinès, és crític i educador de vins amb seu a Bordeus


