Scroll to top
© 2019, DO Montsant | Privacitat
ca en es
General

Història i tradició

Un llegat ben present per afrontar el futur

La DO Montsant és una terra on el paisatge i el vi han anat de la mà al llarg dels segles i on fins i tot les vinyes velles, cuidades com autèntics tresors, tenen Història amb majúscules. Una Història que, amb empenta i entusiasme renovat, camina cap al futur.

La relació d’aquest territori amb la vinya i el vi ve de tan lluny com queda l’Imperi Roma, època en la qual ja s’elaborava vi al territori. Al poble de Marçà s’hi ha trobat restes d’un assentament romà, i entre les peces descobertes hi ha àmfores de vi que molt probablement es destinava al consum de la gran Tàrraco.

Però no va ser fins a l’Edat Mitjana que es va produir la primera expansió de la vinya als pobles i territoris que actualment formen part de la DO Montsant, i més concretament amb la conquesta i repoblació de la zona (fins aquell moment estava en mans dels àrabs) per part dels cristians.

Va ser llavors, durant la cristianització, de la mà dels monjos cartoixans de Scala Dei, quan el conreu va esdevenir indissociable d’aquesta terra. Ells van aportar noves tècniques de conreu que van potenciar el creixement de les vinyes per tota la zona. De fet, la implantació de la Cartoixa (1194) va ser prou important per a donar nom a tota una comarca geogràfica: Priorat, terres del prior.

Als pobles que formen part de la DO Montsant, la producció de vi ha estat una constant al llarg dels segles. El comerç amb els països estrangers a través de Reus va contribuir als seus èxits internacionals. El punt àlgid d’aquest comerç va arribar el segle XIX, quan els vins de Montsant s’exportaven a França, destinats principalment als comerciants de Bordeus i del Rosselló. Alguns dels vins de l’actual DO Montsant van ser premiats en les grans Exposicions Universals del segle XIX i principis del XX.

A finals del XIX, la plaga de la fil·loxera va desencadenar una llarga crisi al sector que va acabar propiciant l’aparició de les primeres cooperatives. Eren principis del segle XX, i la seva formació va contribuir a mantenir el conreu a la zona i a evitar la despoblació. Entre aquestes cooperatives destaquen les dues catedrals modernistes de Falset i Cornudella, totes dues de l’any 1919, i encara en actiu.