Continuem passejant per la nostra història, i avui volem fer una pausa. Parar-nos, observar i escoltar a aquells que més en saben sobre la vinya i la duresa del camp: els viticultors. Part essencial de la nostra feina, els viticultors són sempre font de saviesa i qui millor representa la vessant humana d’aquest món nostre.
El Lluís, la Maria i el Jordi són tres d’aquests viticultors que treballen les seves vinyes perquè donin el millor fruit amb què elaborar els nostres vins. El Lluís i la Maria són ja veterans, mentre que el Jordi tan sols porta un any dedicat a treballar la terra. Aprendre dels més grans és fonamental, i trobades com aquestes són una bona manera d’apropar-se a aquesta saviesa adquirida al llarg dels anys.
Una saviesa que sempre ha d’anar acompanyada de vocació. Tant el Lluís com la Maria tenen clar que és un estil de vida que ha de ser vocacional. Només qui la té pot continuar treballant la terra durant anys.
Mentre que el Lluís ja anava al tros de petit, la Maria va acabar dedicant-s’hi de casualitat. Un dia, per coses de la vida, va tornar al Masroig i es va començar a fer càrrec de les terres dels pares, “i aquest ‘fem algo’ es va convertir en un ‘fem-ho tot’. Ara ja fa més de 30 anys que m’hi dedico i la veritat és que, per la meva experiència, si la terra t’arrela, te costa molt tornar a marxar. És vocacional totalment”.
El relleu generacional
“Jo crec que el problema que tenim ara és que vingui algú darrere nostra i que nos substitueix. Jo tinc filles i no hi ha cap que vulgui saber res”, assegura la Maria.
I és que el relleu generacional és, sense dubte, un dels grans reptes de cara al futur. Aconseguir involucrar a la gent jove per despertar en ells l’interès per la terra i la voluntat de treballar-la per mantenir viu el territori.
El Jordi n’és conscient que s’ha d’implicar a la gent de la seva generació, però la feina no és fàcil: “Aquí t’hi passes moltes hores amb sol, amb fred, és difícil però quan t’arriba l’època de la collita és molt gratificant”. Probablement la seva mirada té molt a veure amb la vocació de la que en parlaven però, què fer amb aquells que o no la tenen o encara no l’han descobert?
“Tots diem que la terra és molt dura, però la realitat és que amb les màquines actuals, si se’ls hi ensenyés que no és tan dur com diuen i el rendiment que li pots treure a la terra, jo crec que algú més s’enganxaria”, comenta el Lluís, això sí, sense deixar de banda un aspecte molt important a tenir en compte: “Sempre dient-los la veritat, que de rics no se’n faran”, un fet que, de nou, només es resol amb vocació.
I no només s’ha d’involucrar al jovent. La Maria reclama més dones treballant al camp: “Jo crec que les dones també haurien de tenir un punt d’inflexió aquí. Que les dones siguin pageses, que no les hi faci por ser pageses! Com a dona, a mi aquesta feina m’ha donat molta llibertat”. Sense dubte, un altre gran repte de cara al futur, no només aconseguir més visibilitat per a les dones que ja s’hi dediquen al camp -que, de fet, sempre n’hi ha hagut- sinó aconseguir que cada dia siguin més.
No us perdeu aquesta conversa pausada i de reflexió al voltant d’un món que no sempre té la visibilitat que es mereix malgrat ser allà on comença tot.
