La DO Montsant i un servidor tenim un inici del món del vi que va de la mà. Cap allà l’any 2001 es va crear aquesta DO. Abans que això passes era la subzona Falset dins de la DO Tarragona, una cosa que, de ben segur, avui us sonarà estrany. Jo en aquelles èpoques ordenava les comandes que arribaven al celler del restaurant on treballava, feia inventaris i, sobretot, preparava tot el que en matèria de vi es tractés abans de començar un servei: glaçoneres, draps… era el moment de màxima concentració per poder afrontar un servei amb èxit i per veure el gaudi del client.
Mentrestant, la darrera denominació d’origen del nostre país, anava agafant forma. El seu logotip amb aquella creu vermellosa al centre de la paraula Montsant emulant la primera T és de difícil oblidar. Avui, mirant enredera, no només podem observar la gran feina que han fet durant aquests vint anys, sinó que la gent del territori ha fet possible que a dia d’avui la DO Montsant sigui el que és.
A grans trets podem dir:
- Que han apadrinat la garnatxa i la carinyena en negres, i la macabeu i garnatxa blanca com a varietats blanques.
- Que van saber fer-li el joc (amb el bon sentit de la paraula) comercial i així ser una bona alternativa als vins del Priorat (sobretot a totes les butxaques).
- Que han aprofitat al màxim el moviment cooperativista encara que ja no existeixi, i que aquest és l’esperit de germanor que es respira en aquesta zona.
- Que han explicat els diferents ‘Montsants’ que integren el Montsant amb la zonificació, una eina imprescindible per tal de conèixer (si és possible) més a fons la zona.
A banda de tot això la gent que elabora té ganes de donar a conèixer la zona i són autèntics apassionats del vi.
Sincerament, em sento molt identificat amb aquesta denominació d’origen perquè puc dir que l’he vist néixer, créixer i, si ara jo continuo obrint ampolles de vi als restaurants, en part és perquè hi ha gent com la del Montsant que em fa trempar amb el vi.
Moltes gràcies Montsant!



