La passada setmana vam celebrar un tast molt especial. Un tast de vins que va ser únic, almenys per a nosaltres, perquè era la primera vegada que organitzaven una trobada d’aquestes característiques. El propi nom del tast ja és prou aclaridor: En clau de dona. I és que la trobada va ser exactament això, un tast que va aplegar a un grup de dones al voltant dels nostres vins.
Dones del món del vi, però també d’altres àmbits laborals. Dones professionals que van compartir experiències personals i professionals, tot gaudint dels vins Montsant.
La trobada va ser a Barcelona, a l’espai Roc35, al barri del Poblenou, un barri que en els darrers anys s’ha anat convertint en tot un referent per a l’empresa a la ciutat catalana. L’equivalent a allò que en altres grans ciutats com ara Londres es coneix com “la City”. El lloc ideal per presentar-nos davant un auditori excepcional.
El tast
L’acte central de la trobada, com no podia ser d’una altra manera, va ser un tast guiat, però no a l’estil tradicional, ja que no es va parlar tant de les característiques dels vins, com de les històries que hi ha al darrere. Històries lligades, d’una manera o una altra, a la dona.
I dones van ser també les que van presentar els vins i se’ls van fer seus, per poder transmetre allò que el vi els hi transmet també a elles. Així, vam poder comptar amb les periodistes Ruth Troyano i Eva Vicens; la sumiller Anna Casabona, lligada molts anys a casa nostra a través del Celler de Capçanes; la sumiller i comunicadora Meritxell Falgueras; i amb la participació estel·lar i improvisada de la Sara Pérez (Venus La Universal), Eva Prim (Celler Ronadelles) i Silvia Naranjo, codirectora de La Guia de Vins de Catalunya.
Totes, de la mà de Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, van fer de mestres de cerimònies per fer arribar els vins del tast a les convidades. Uns vins que també van estar a l’altura de la trobada i que, com dèiem, també van ser escollits “en clau de dona”:
- Coret, de Cal Bessó, un vi dedicat a la mare de la Isabel i la Maria, les filles del Raimon Castellví, propietari del celler. Ara, la Isabel, que tot just acaba de finalitzar els seus estudis, s’incorpora a l’equip del celler, per portar-lo juntament amb el seu pare. En aquest cas, el relleu generacional està garantit i, a més, en mans d’una dona.
- Venus de Cartoixà, de Venus La Universal, un celler amb un compromís excepcional amb l’entorn, tant a nivell paisatgístic, com de dinamització territorial, i que té al capdavant a la Sara Pérez, sense dubte, una de les grans dones amb qui comptem a la DO Montsant.
- La Nit de les Garnatxes, de Celler de Capçanes, un exemple del talent i la professionalitat de les dones en l’elaboració dels vins a casa nostra. Un bon exemple el trobem en l’Anna Rovira, actual enòloga del celler, que ha estat reconeguda tant nacionalment com internacionalment.
- Maria Ganxa, de Celler Pascona, un vi que ret homenatge a la nostra cultura popular i local, en la que, sovint, les dones no en sortien ben parades. En aquest cas, la Maria Ganxa era una dona, similar a l’home del sac, amb què els grans espantaven els petits quan feien allò que no tocava. Un personatge mític de les llegendes de Falset que, curiosament, hem trobat també arrelat en altres cultures populars, com ara a Pollença, Mallorca.
- La Florens, de Josep Grau Viticultor, un homenatge de Josep Grau a la seva mare, Florentina, la Florens, com ell li deia. Una dona que va néixer abans de temps i perdent ja a la seva mare. Amb poc més d’un quilo, i malgrat que les condicions no eren les millors, el bebè va tirar endavant, i es va convertir en una dona forta i estretament lligada al camp. Però la vida la va fer marxar a Barcelona junt amb el seu marit a la recerca d’un futur millor. I els seus fills el van tenir, però els estius al poble de la mare van marcar al Josep, que finalment va trobar la manera de recuperar aquell lligam amb el territori, i ho va fer a través de la vinya, i a casa nostra.
- Solpost Carinyena, de Cellers Sant Rafel, mostra dels vins que les dones fan a casa nostra, en aquest cas, a casa de la mateixa presidenta.
Pel record quedaran molts dels moments de complicitat que vam viure aquell vespre. Plegades. Una trobada tan especial que tant de bo no quedi en una ocasió única i extraordinària, sinó que pugui convertir-se en una cita anual per a les dones i els vins Montsant.
