Scroll to top
© 2020, DO Montsant | Privacitat

20è ANIVERSARI: VITICULTURA. PAISATGE. NATURA


domontsant - 21 abril, 2022 - 0 comments

En els nostres passejos pels nostres 20 anys d’història i el que han significat per a nosaltres en els diferents àmbits de la nostra realitat, avui arriba el torn de fer una parada en mig de la natura per parlar de l’evolució de la viticultura al llarg d’aquests anys, i per reflexionar sobre el paisatge i la nostra manera de treballar a la vinya.

I ho fem de la mà de dos grans: Sara Pérez, de Venus La Universal, i Josep Maria Beltran, d’Orto Vins. A tots dos els hi agrada parlar d’ells com a pagesos perquè entenen la viticultura com a part d’un tot i no com una manera de treballar el camp independent: “Hi ha molta gent que encara pensa que la natura és una cosa i l’agricultura és una altra”, assegura Josep Maria, qui insisteix que s’ha de treballar “en el mateix sentit que hi treballa la natura” i que aquesta es pugui desenvolupar dins dels cultius. “Si som capaços de fer això, serem capaços de formar part de l’ecosistema”.

Tots dos són figures molt lligades a la tradició entesa com la millor manera de perpetuar un model de vida i una manera de treballar. Per la Sara, aquesta és la manera “de mantenir el patrimoni i el vincle, especialment amb les vinyes velles que són pròpies del lloc”. I en Josep Maria remarca la necessitat de preservar la nostra història vitícola: “Aquesta particularitat que tenen les carinyenes velles o les garnatxes velles no la tenen los ceps de viver. Al final estàs plantant un clon i tothom està plantant aquell clon. Així acabarem perdent la puresa”.

Rescatar i restablir les tradicions

“Estaria bé rescatar i restablir aquelles pràctiques que s’han fet ja de molt antic, però que han tingut un sentit, com podar amb les llunes, respectar els cicles lunars a l’hora de moure el fem o de podar”, assegura Josep Maria qui, avui dia, encara empelta algunes de les seves plantes.

La Sara també l’acompanya en aquesta idea de recuperar les tradicions, així com les figures professionals que, amb el pas del temps, s’han anat perdent: “La feina de marger -comenta-, ja no per posar-se a fer marges, però sí per recuperar marges que cauen i no perdre’ls”.

Recuperar tradicions, compartir experiències i construir comunitat entre tots els que conformen la DO. “Promoure espais d’intercanvi, de coneixement”, reclama la Sara per a totes aquelles persones que poden tenir una mirada comuna malgrat fer coses diferents.

I fer-ho pensant en el futur, perquè aquest sigui encara més prometedor. “Treballar com si el futur de les properes generacions depengués de nosaltres”.

Articles Relacionats