En el nostre recorregut per aquests 20 anys d’història, avui és moment de donar veu als cellers, un dels principals protagonistes d’aquesta història que enguany posem negre sobre blanc.
Quatre veus. Quatre projectes. Quatre estils diferents però amb un denominador comú: la passió pel nostre territori. Passió que els ha portat a fer grans els seus projectes vinícoles sota el paraigua de la DO Montsant i, al mateix temps, a fer gran la DO amb els seus vins.
Parlem de la Cooperativa de Falset Marçà, amb Ricard Rull al capdavant; els cellers familiars Celler Vendrell Rived, de la mà de Núria Barceló, i Celler Pascona, amb Toni Ripoll; i l’Alfredo Arribas i el seu celler homònim. Tots quatre senten un profund lligam amb el projecte comú que és la DO Montsant. Alguns ja existien quan va arrencar la DO, com és el cas, naturalment, de la Cooperativa de Falset Marçà, i d’altres van néixer o han evolucionat de la mà de la pròpia DO.
“Montsant, per a mi, era la possibilitat de fer un treball una mica més àgil. Entendre com a partir de les vinyes velles ens podíem acostar més ràpidament al mercat i veure com la llavor incipient de la DO Montsant era rebuda, cosa que va ser clarament una recepció molt positiva, un somriure des de l’inici, que va ajudar moltíssim al meu celler”, comenta Arribas, qui va viure el naixement de la DO en paral·lel al del seu propi celler.
L’evolució al llarg d’aquests 20 anys ha estat molt important. En Ricard Rull, amb una visió global des de la Cooperativa de Falset Marçà, de la qual n’és president des de l’any 2016, centra aquesta evolució en l’avanç de tot el que envolta l’elaboració dels vins, des de la vinya fins al celler: “El pagès ha canviat molt la manera de treballar, té cura per fer un raïm de molta qualitat perquè com més bona qualitat entri al celler, millor surt el vi. Estem recuperant les varietats tradicionals, la garnatxa i la carinyena, que són autòctones d’aquí. I també tenim molts medis que ens ajuden als pagesos a produir millor: anàlisi de fulles, anàlisi de terres, les varietats que hem de plantar, clons… I no cal dir-ho, tenim uns enòlegs que fan meravelles”.
Toni Ripoll apunta un altre condicionant: “Una cosa també a favor és que ha vingut molta gent de fora i també s’ha incorporat molt jovent del territori que tenien unes vinyes, que tenien una finca, i s’han vist bolcats a començar a fer vi”.
Un futur ple de jovent
I si mirem al futur, com ens veiem d’aquí a 20 anys més? Aquí, tots coincideixen en un mateix desig: que el futur passi pels joves. “Jo el que desitjo és que la gent jove ja comenci a treballar, que no es deixi perdre la riquesa que tenim aquí, que tenim un gran patrimoni i que la gent lluiti per ser-hi, per elaborar tant vi com per portar les terres”, comenta la Núria Barceló.
“Uns dels objectius principals és que els nostres joves es puguin guanyar la vida treballant la terra i fent vins. Si això ho podem aconseguir, serà un èxit total per a la DO Montsant i per a la comarca. Si els joves que queden a la comarca, la comarca és viva, la comarca té futur”, diu el Ricard, mentre que el Toni demana al pagès “que no marxi, que el pagès d’aquí es quedi i que pugui viure de la terra”.
Un desig comú i compartit per tothom. Sense dubte, el paisatge i la nostra gent són els nostres béns més preuats, i des de la DO Montsant continuarem treballant perquè així continuï sent, i perquè tothom que ho vulgui pugui viure dignament de la terra.
